Aprofitant el cap de setmana de formació a Madrid, ens acostem a visitar de nou la Universitat Europea, i el poble de Villaviciosa de Odón, dels quals em vaig acomiadar fa ja vint anys.
Una tremenda nostàlgia em va venir a visitar aquell espectacular campus i no he pogut parar de pensar en tota la gent que vaig conéixer en aquells anys.
Des dels meus companys de curs, professors, companys de carrera, els meus companys de residència i de pis, i fins i tot els meus companys de l’equip de triatló de la uni.
Guarde molt bons records de tots ells, molts fets uns enormes professionals, referents en l’àmbit nacional en les seues professions i als quals tant admire.
Amb alguns d’ells he forjat una amistat sincera i fort, d’estes que saps que són per a tota la vida.
Ahir, mentre passejava tranquil·lament, valorava que aquells anys en què van ser durs per a mi, per allunyar-me de la meua parella i de la meua família i per saber el tremend esforç que feien els de casa, perquè jo poguera complir el meu somni acadèmic, havien valgut la pena.
Vint anys després comence a fer les paus…
Amb alguns d’ells he forjat una amistat sincera i fort, d’estes que saps que són per a tota la vida.
Ahir, mentre passejava tranquil·lament, valorava que aquells anys en què van ser durs per a mi, per allunyar-me de la meua parella i de la meua família i per saber el tremend esforç que feien els de casa, perquè jo poguera complir el meu somni acadèmic, havien valgut la pena.
Vint anys després comence a fer les paus…